El passat 12 desembre 4 alumnes de l’institut Montgròs acompanyats de dues professores ens vam disposar a anar a Madrid. El motiu d’aquest viatge de tan sols un dia. Es va poder fer gràcies a la gran sort que vam tenir d’estar convidats a l’acte anual, conegut com a COP. Tot i que inicialment s’havia de realitzar a Xile per problemes polítics no es va poder celebrar i l’alternativa va ser Madrid. Per tenir clar el concepte hem de saber que COP25 és la denominació abreujada de la 25a conferència de les parts (Conference of Parties, COP) de la convenció del marc de Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Un cop tenim clar com es denomina i l’objectiu del concepte, ja podem explicar l’experiència. 

 

Ens vam llevar ben d’hora per agafar un AVE que anava directe a Madrid. Un cop allà vam agafar el metro per arribar a la convenció. A l’entrada ens van acreditar per poder entrar directament al recinte. Tan sols entrar ens vam reunir amb altres companys de diferents centres educatius de la comunitat autònoma. Per dividir-nos en petits grups i parlar sobre temes relacionats amb el canvi climàtic. 

En aquest cas els membres de l’institut Montgròs, vam parlar del transport. La dinàmica era força senzilla i poc explicita. Simplement des dels teus coneixements, havies d’aportar idees de com milloraria la manera de moure’s de les persones per reduir la contaminació. Un cop feta aquesta pluja d'idees, s’havia d'estructurar en forma de presentació totes les conclusions extretes. Per exposar-la als altres companys que havien tractat altres temes. 

Acabades les presentacions vam dinar dins del recinte i seguidament teníem una mica de temps lliure per poder moure’ns i investigar. La part on estàvem nosaltres, el funcionament era una fira on trobaves diferents empreses o petites exposicions de la mateixa organització. Que mitjançant el màrqueting visual, ja que tot estava relacionat amb l’estètica (era molt impressionant i cridaner). Et venien les seves propostes ecològiques relacionades amb l’empresa. Per part de la COP exposaven problemes globals relacionats amb el canvi climàtic, però no gaire aprofundits. Al centre hi havia un petit escenari on anaven parlant diverses persones, tant polítics com científics relacionats amb el canvi climàtic. 

Un cop vam marxar ens van dirigir cap al metro per anar la “Cumbre social”. Tradicionalment d'ençà que realitzen aquesta convenció, paral·lelament s’organitza una més petita. Aquesta no és finançada ni per l’Estat ni per les empreses. S'acostuma a parlar de canvi climàtic però molt més profunditzat. El fet que no sigui finançada per cap empresa que pugui censurar el que a ells els beneficia per mantenir la seva economia viva. Fa que exposin molt més els problemes reals i que demostrin com el sistema 

falla i no està preparat per enfrontar aquesta crisi. En el nostre cas quan vam arribar hi havia una xerrada, que la podria qualificar de força pessimista. Perquè t’exposen tots els fets científics i veus com la situació és molt més complicada del que t’explicaven a l’altre. El nucli de la conferència era l’escassetat de petroli i com afectarà en un futur. Finalment vam tornar a l’AVE per anar cap a Ribes. 

D'aquesta experiència puc extreure moltes conclusions. En primer lloc el simple fet d’estar en un espai amb tant de ressò polític et dona una oportunitat de veure de molt a prop com funcionen les coses. Relacionat amb la COP la cara positiva és que està ficant en boca mundial un tema que hauria de ser molt més alarmant. Però l’altra cara és que el fet de que sigui finançat per empreses fa que no hi hagi total llibertat d’expressió a l’hora de parla sobre el tema. És curiós com empreses que són unes de les que més contaminen tinguin el seu espai i et parlin des del total compromís. Quan realment des del meu punt de vista ho definiria com una neteja d’imatge. És a dir que utilitzen aquesta convenció i la financen perquè la gent creiem s’està involucrant. Però realment estan tapant amb petites accions que el cap i a la fi són insignificants, tot el que al seu dia a dia provoquen. Per altra banda el que fa amb la política penso que la utilitzen com a manera de suavitzar l’alarma, Com que és un problema tan present i que la gent s’estigui començant a mobilitzar Ho fan per mantenir la calma social, per fingir que els importa i que inconscientment pensem que estan arreglant el problema i no ens haguéssim de preocupar. 

Respecte a la “Cumbre social” em sembla un espai totalment encertat on no hi ha censura i hi ha llibertat a l’hora d’exposar les teves idees. Les xerrades són molt més properes, es permeten fer preguntes i endinsar amb la persona que està parlant. És evident que no tindrà tota la repercussió que té l’altre, ja que la premsa no acostuma a parlar-ne i a les empreses tampoc els hi interessa. Però per aprendre i conscienciar-te del problema real és la més indicada. Perquè els que parlen són científics o persones formades amb el tema, mentrestant a l’altre la gran part són empreses i polítics que parlen maquillant la realitat per beneficiar-se. 

Finalment anant més enllà i com a absoluta opinió personal considero que el canvi climàtic va lligat amb la lluita de classes, ja que en un futur quan segueixin privatitzant i apujant el preu dels béns primaris. Les persones que s’ho podran permetre seran les més adinerades i les que es beneficiaran de la situació seran les empreses. Això es veu reflectit en aquest cas perquè com he dit anteriorment les empreses no eren tan alarmistes i simplement anaven a suavitzar l’ambient. Per altra banda a la “Cumbre social” que va més lligada al poble eren totalment sincers, crítics i consideraven aquest fet. Evitar aquest problema és molt més complicat i s’hauria de fer canviant el sistema actual. Tot i això mentrestant es poden anar fent petits canvis com el negoci de proximitat o l’economia circular. En general ha estat una experiència molt interessant i que em va fer canviar molt la meva perspectiva cara la situació. Em va agradar molt compartir-la amb els meus companys i espero seguir lluitant per aquest problema. 

 

Guisla Márquez Miret 1rBATX